www.Informatics.cat

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

• Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
• Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
• GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
• Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
• El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

• Article de la wikipedia sobre Mono (anglès)
• Projecte Mono
• Per què no s’ha de fer servir Mono (article de l’FSF)
• Llistat d’algunes de les aplicacions que s’han fet amb Mono
• Why mono doesn’t suck

Els màxims responsables de dues grans operadores de telefonia mòbil han afirmat que Google hauria de pagar una part de la factura de la Internet mòbil ja que és l'empresa que en percep més beneficis. El cost de les infraestructures s'amaga rere tota la polèmica.

La propera versió de la popular distribució permet, almenys de moment, quelcom que ni el Mac OS X amb les eines proporcionades per Apple: navegar entre les carpetes que es troben en el sistema de fitxers de l’iPhone.... Redacció

L’únic element discordant és la posició dels botons per a tancar, minimitzar i maximitzar la finestra, que es troben a la banda lateral esquerra, com en el Mac OS X però variant el seu ordre de manera que no s’assembla... Redacció

Avui ha estat un dia d’incidències. La neu ha estat la protagonista, i les múltiples carreteres tallades, els problemes amb els transports, els múltiples trens han generat una jornada amb poca informació per les autoritats. En canvi, la gran informació emesa per els ciutadans via Twitter ha permès que aquesta fós, la primera nevada 2.0. El [...]

L'accés a internet ha de ser un dret fonamental i els governs s'han d'encarregar de garantir-lo. Així pensen els gairebé 28.000 entrevistats d'una enquesta encarregada per la BBC i que s'ha fet pública aquest dilluns. Entre els enquestats hi ha habitants de 26 països, entre ells Espanya. I les conclusions revelen algunes particularitats interessants, més enllà de la frase lapidària que obre aquest post, i que recorden aquell vell eslògan del ministeri d'Informació i Turisme del règim de Franco.

Que internet ha de ser un dret fonamental ho pensen la immensa majoria dels entrevistats: quatre de cada cinc persones. No hi ha debat, i les opinions a Espanya segueixen la tendència dominant. Fins i tot, recorda la BBC, hi ha països que ja s'han avançat a la tendència i han assegurat el dret d'accés, com ara Finlàndia o Estònia.

Les discrepàncies arriben quan es mira la lletra petita. Els espanyols són els que menys creuen que internet aporti llibertat a la seva vida. Un 30% estan en desacord amb aquesta frase, mentre que la mitjana de l'enquesta és del 21%. També li atorguen una importància relativa a la xarxa: un 70% dels entrevistats confessen que podrien viure sense internet. I les xarxes socials, que monopolitzen gran part del tràfic de la xarxa, no semblen tampoc una prioritat: tan sols les fan servir un 29%, una xifra a la cua de les que presenten els països més desenvolupats.

La regulació d'internet també divideix els espanyols. El 47% no vol cap regulació governamental, mentre que el 51% sí que la desitjaria. El resum complet de l'enquesta el podeu trobar aquí (PDF).

Portals i cercadors pagarien part de la factura de la banda ampla segons el pla presentat pel govern espanyol a les autoritats europees, i inclòs en l'anomenada “estratègia de Granada”. Les primeres crítiques no s’han fet esperar, acusant la proposta... guillem.alsina

Alt directiu d’Oracle assegura en acte públic realitzat a través d’Internet la supervivència de la versió oberta del sistema operatiu creat per Sun Microsystems així com que la nova empresa continuarà oferint suport a aquesta iniciativa comunitària. La propera versió... guillem.alsina

Anàlisis de portàtils de la setmana: Alienware M11x (12″, Intel Core 2 Duo SU7300, Nvidia GF GT 3350M): Notebook Review (90%), Scott’Soapbox Asus Eee PC 1005PE (10″, Intel Atom N450, Intel GMA 3150): NetbookReviews.net Asus G51J 3D (15″, Intel Core i7 720QM, Nvidia GF GTX 260M): T3 Asus N71JV (17″, Intel Core i5 430M, Nvidia GF GT 325M Optimus): Xataka Asus UL50VF (15″, Intel Core [...]

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

Google segueix fent passes en favor de la nostra llengua i ara hi ha un nou producte que l’incorpora: el Google Building Maker, o a partir d’ara el Modelador 3D d’edificis. Es tracta d’un programa que ens permet modelar edificis en tres dimensions a partir d’imatges aèries del Google Maps i incorporar-les als dissenys virtuals [...]

Microsoft diu a la seva web microsoft.cat que el paquet per traduir el Windows 7 al català només funciona amb un Windows 7 en  espanyol o en francès però això no es del tot cert. En realitat depèn de la versió del Windows 7 que tinguem. Partint de la premissa que la versió Ultimate pot treballar [...]

Una de les limitacions més importants del Facebook és que automàticament redimensiona les imatges per tenir com a màxim 604 píxels d’amplada o alçada. En un article al bloc del Facebook anuncien que han augmentat aquesta mida un 20% fins a 720 px, és a dir, un increment del 40% de la mida  de la foto [...]

Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.

Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.

Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.

• Enllaç | Pàgina oficial
• Descàrrega | Tintii en tar.bz2 | Paquet deb per a ubuntu 32 bits

Pau caminant per París

Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…

Tothom qui utilitzi un producte d’Apple, un iPod o un iPhone hauria de saber que Apple ha reconegut que algunes fàbriques que treballen per ella contracten nens, exploten els treballadors i discriminen els malalts. Pel que fa al treball de menors, en concret tenien contractats, com a mínim, onze menors de 15 anys en tres fàbriques [...]

L'internauta

Es preveu que el 2015 hi hagi 700 milions de persones arreu del planeta amb problemes auditius. La televisió, el cinema i també el YouTube fa temps que saben que la millor solució a això són els subtítols i per aquest motiu fa temps que els incorporen. Però el següent pas que es proposa donar Google [...]

Des de l’escriptori fins al seu logotip, Ubuntu canviarà els que fins ara han estat els seus colors identificatius per altres més emprats en l’espectre cromàtic habitual en els escriptoris informàtics.... guillem.alsina

Un bon terminal, amb molt poques fallades i poc importants. L'entrada de Google en el món de la venta de smartphones es fa per la porta gran pel que fa a especificacions tècniques.