Aplicacions en línia
@tots Ja ho podeu RT (retuitejar), estem d’enhorabona. Ser ràpid, breu, i concís està de moda. Agafar la paella pel mànec, anar al gra, dir les coses clares, arribar i moldre. Piulem com els ocells, ja som un estol de 145.000.000 (Més que tota la població de Rússia).
Un equip mundial d’opinió, coneixement i relats. Quans retweets serem capaç de fer d’aquesta noticia? Que tal un hastag #145M?
//
Una de les idees destacades durant el bdigital Global Congress 2010, celebrat a Barcelona el maig passat, és l’aparició d’un paradigma, estrepitosament irrevocable, al que ens està portant la creixent accessibilitat a la tecnologia.
Si fins fa poc, allò chic era poder estar connectat en tot moment, cada vegada més (si no ja avui dia) el repte consisteix, contràriament, en poder viure offline. El portàtil o netbook, el nostre smartphone, l’iPad, el reproductor MP4, la consola… cada dia tenim més ginys que ens permeten accedir a Internet. I la nostra dependència de la xarxa no para de créixer (aquest és el joc).
Ara bé, per enllaçar els nostres aparells amb “el núvol” hi ha d’haver algú que pagui la connexió. La invenció del Wi-Fi és un encert en aquest sentit, malgrat que, de moment, la senyal no és omnipresent. Com trobar doncs, els punts amb una WLAN oberta? Comerconwifi.com ens ho facilita.
El desenvolupament de l’eyeOS 2 ha estat més lent del que ens esperàvem, però finalment han arribat bones notícies: amb el llançament de la versió 2.2, els desenvolupadors consideren que la nova plataforma ja és estable i ja pot substituir l’eyeOS 1. Les anteriors versions 2.0 i 2.1 tenien l’etiqueta beta.
La 2.2 no porta grans novetats per als usuaris, sinó que perfecciona allò que ja hi havia en les anteriors versions.
De manera que ara hi ha un nou instal·lador molt més senzill d’utilitzar, també s’ha millorat notablement la rapidesa de l’escriptori. Per últim, l’eyeOS 2.2 ja és oficialment compatible amb els navegadors moderns (Internet Explorer 7 o posteriors, Firefox, Safari, Opera…).
Val a dir, a més, que com que és programari lliure, està disponible en 32 idiomes diferents. Entre ells el català, ja que els fundadors d’aquest escriptori en línia eren d’Olessa de Montserrat.
Com a punt negatiu s’ha de desctacar que mentre per a l’eyeOS 1.9 teníem disponibles més de 250 aplicacions, per a l’eyeOS 2.2 només n’hi ha una vintena. Sobretot es troben a faltar més aplicacions ofimàtiques.
Enllaç | eyeOS
Notícia | eyeOS – Bloc en català
Quan entrem al domini wikipedia.org ens apareixen els noms de les 10 Viquipèdies amb més articles ben grossos i les altres Viquipèdies més abaix. De manera que les Viquipèdies amb pocs articles queden discriminades.
Fins fa poc semblava utòpic que la Viquipèdia en català pogués arribar al selecte grup dels 10 millors, però al ritme que està anant en pocs anys ho podríem arribar a aconseguir: ahir la Viquipèdia en català va avançar la noruega. D’aquesta manera, la nostra edició se situa en 13a posició (va començar el 2010 anant 15a) i ja està a poc menys de 50.000 articles de la 12a classificada, l’edició xinesa.
Sembla ser que en els darrers 5 dies un bot ha creat fins a 10.000 articles. És a dir, que molts dels nous articles no els han escrit persones, sinó que es va programar un ordinador perquè els traduís i els escrivís (en concret ara està creant articles per a tots els municipis dels Estats Units). Evidentment, aquests articles passen per una revisió prèvia. En podeu veure un exemple aquí.
Malgrat que a alguns usuaris no els agrada que hi hagi bots (ordinadors) escrivint articles, ja que diuen que això fa baixar la qualitat de la Viquipèdia. El cert és que els articles que crea el bot són totalment vàlids, llargs i de prou qualitat. A més a més, no és una pràctica única de la Viquipèdia catalana, sinó que totes les Viquipèdies grans han passat o passen per un procés similar.
Els usuaris més actius del YouTube ja sabreu que fins ara només es podien pujar vídeos d’una durada màxima de 10 minuts. Sense previ avís, Google ha elevat aquest límit a 15 minuts.
Certament, el límit no era per motius tecnològics, ja que els servidors ho podrien suportar, sinó per motius de copyright. El límit de 10 minuts s’havia imposat per evitar que els usuaris pengessin pel·lícules i sèries senceres al YouTube.
Ara bé, les millores que s’han fet a l’algorisme per detectar material amb drets d’autor, i el recent cas de Google contra Viacom que va guanyar l’empresa californiana, han permès que els desenvolupadors del YouTube hagin elevat el número de minuts màxims a 15.
El dubte que se’m planteja ara és: si el tema del copyright ja s’ha sol·lucionat, perquè no treuen el límit de minuts d’una vegada?
Notícia | The Official YouTube Blog
Imatge | adaptació d’una imatge de High Contrast (a Wikimedia Commons)
El cercador de pàgines va canviar fa un parell de mesos, i ara Google ha començat a treballar en les altres vessants del seu cercador.
Així, el cercador d’imatges ha rebut un dràstic rentat de cara. Ja no hi haurà pàgines de resultats, sinó que totes les imatges es mostraran en una mateixa, i s’aniran carregant conforme anem fent scroll. A més, el nou disseny elimina tota la informació que es mostrava per deixar més espai a les fotografies.
Això és un benefici perquè permet veure les imatges més grans, però alhora un inconvenient perquè és informació que els usuaris perdem. Per exemple, crec que és un problema que no es mostri la resolució de la imatge.
Tot i això, no cal patir, ja que, quan passem el ratolí per sobre la imatge, se’ns mostrarà una ampliació i tota la informació que necessitem.
Si cliquem sobre la imatge, entrarem a un pàgina de Google que mostrarà el web d’on prové la imatge difuminat al fons, la imatge a mida real a davant d’aquesta pàgina i una barra lateral amb informació.
Innegablement el canvi recorda al cercador d’imatges del Bing. I és que als Estats Units Google està veient com el cercador de Microsoft a poc a poc li treu dècimes de mercat.
Abans d’acabar cal dir que de moment el canvi només s’ha fet al domini Google.com, així que a Google.cat i les versions estatals hauran d’esperar.
El que està passant a la Xina amb Google és de bojos. A principis d’any l’empresa nordamericana va decidir deixar de censurar els seus resultats a la Xina.
El que va fer és que la versió xinesa del Google (google.cn) redireccionava a la versió de Hong Kong (google.com.hk), que no està censurada. La cosa va anar funcionant més o menys bé però era clar que tard o d’hora el govern xinès diria alguna cosa. Aquest moment va arribar a finals de juny, quan tocava la renovació de la “llicència de Proveïdors de Continguts a Internet”.
En una conversa entre responsables de Google i membres del govern xinès, aquests van dir que la situació era inadmissible i que, si no canviava en pocs dies, bloquejarien definitivament l’accés al cercador.
Quins canvis ha fet Google per poder continuar a la República? Ara google.cn no és una redirecció però cliquis on cliquis de la pàgina salta cap a google.com.hk.
És a dir, només saltes a la versió de Hong Kong quan fas clic a un enllaç; com que tota la pàgina és una imatge amb un enllaç, cliquis on cliquis aniràs a parar a la versió de Hong Kong.
Un canvi simple i senzill que, com a mínim de moment, ha permès que Google continuï dins del país un temps més.
Com sol passar, explicar per què les xarxes socials estan creixent de manera tan exponencial i entendre el per què, resulta una qüestió complexa.
En primer lloc, són tants els clients d’aquests serveis i els seus perfils tan variats que, de segur, hi haurà pocs que utilitzin les xarxes socials per una sola raó i/o amb una única finalitat. Oci, feina, amistat… cadascú farà prevaldre la seva. Està clar que tenim on poder triar.
Precisament, una interpretació acceptada per diversos experts (i que no s’accepta fàcilment) és la de creure que tot usuari actiu d’una eina 2.0 té un punt més o menys accentuat de narcisisme i exhibicionisme.
Són egocèntriques, les xarxes socials?
És realment imprescindible piular a cada moment? Penjar fotos d’allò que fem, veiem o creiem? I ara (que sembla estar-se popularitzant), cal estar indicant en un mapa on ens trobem? Realment pot interessar, això, a algú?
Més enllà de l’opinió personal (és probable que sigui un tema que susciti diverses opinions), pot resultar útil parlar de xifres, ja que aquestes són naturalment objectives (altra cosa és com les vulguem interpretar).
No fa ni un any jo mateix escrivia una notícia titulada «La Viquipèdia en català arriba als 200.000 articles», pocs mesos després podem celebrar que la nostra enciclopèdia lliure ha sobrepassat la xifra dels 250.000 articles.
És una xifra impressionant, tenint en compte que tots els articles els han escrit voluntaris; això ens referma més en la catorzena posició que vam assolir el març.
Com sempre que parlem de la Viquipèdia en català, m’agrada fer referència a algunes xifres:
Potser recordareu fa uns tres mesos que comentàvem que Viacom, una de les principals empreses audiovisuals (està al darrera de la MTV, Paramount Pictures i Comedy Central), havia denunciat YouTube per hostatjar vídeos amb drets d’autor.
Google havia respost que era la mateixa Viacom qui pujava els vídeos amb Copyright per així tenir un motiu per a denunciar-los, i així treure benefici econòmic.
Tot això va passar pels jutjats i al final hi ha hagut sentència: el YouTube (i, per tant, Google) és innocent.
Ho consideren així perquè Google no és directament responsable que els usuaris pugin material amb drets d’autor i, si s’avisa, no tenen cap problema en esborrar els vídeos que clarament infringeixen el Copyright. Posen l’exemple d’un dia en què Viacom va demanar la retirada d’un total de 100.000 vídeos, i en menys de 24 hores no quedava rastre de cap d’ells.
Des de Google celebren la notícia i consideren que no només és positiu per a ells, sinó per tothom qui vol que la xarxa serveixi per a compartir experiències i comunicar-se. Malgrat no ser tant extremista com Google, és cert que sempre considero que és positiu que una empresa informàtica guanyi contra una empresa que viu de comercialitzar drets d’autor.
Notícia | Official Google Blog
