Migració de Windows a GNU/Linux
De Infowiki
La migració de Windows a GNU/Linux es pot portar a terme de moltes formes, la més recomanable es una que tingui uns passos progressius i no en un sol pas, depèn la persona pot durar més o menys.
Aquí tens unes petites explicacions per entendre una mica més el món de GNU/Linux.
Per que no instal·lar en un sol pas GNU/Linux?
Personalment porto temps donant ajuda a la gent que es vol passar a GNU/Linux, i m' he trobat de tot. I m' he adonat que molts dels que s' han passat en un sol pas, s' han trobat completament perduts en un nou sistema diferent al anterior( quan dic diferent no vol dir més difícil, sinó per mi més fàcil però diferent forma a la que s' esta acostumat), cosa que molts per no complicar-se han retornat a l' anterior sistema.
Jo els resumiré en uns quatre passos que crec que son bastant definits.
1-Alliberar el teu windows.
2-Provar GNU/Linux.
3-Instal·lar GNU/Linux junt amb Windows.
4-Instal·lar GNU/Linux sol.
Contingut |
Alliberar una mica el teu Windows
Aquest és el primer pas per poder ser una mica més lliure. Actualment tenim a l'abast una quantitat molt gran de programes lliures per el Sistema de Microsft. Només haurem d'instal·lar uns típics programes que són lliures, i que es poden trobar a la majoria de distribucions de GNU/Linux.
Programes lliures, Multiplataforma:GNU\Linux, Windows, Mac
Programari lliure per a Windows
Provar un GNU/Linux
El món de GNU/Linux és molt extens i lliure, fins el punt de trobar-lo a molts llocs. Des d'un Ipod, a un ordenador normal, fins a consoles com PS3 o Wii. La llibertat de GNU/Linux es troba en la seva llicència i en el codi font, que és lliure. Cosa que fa que qualsevol programa pugui ser copiat o modificat per qualsevol persona, sense ser propietat de ningú, i ser patrimoni de la humanitat. Això fa que de còpies de GNU/Linux hi hagi moltes distribucions, cadascuna amb les seves particularitats.
Live CD
Existeixen unes distribucions que tenen la opció de gravar un GNU/Linux dins de un CD, i executar-lo sense tenir que instal·lar res. S'en diuen Live-CD.
Això ens donara l'opció de tastar un GNU/Linux, provar els seus programes sense cap perill, sols haurem de gravar el Live-cd i executar-lo. La primera Live-CD si no vaig errat, va ser la Knoppix, una variant de Debian. Actualment gaudim de moltes distros Live-cd, sols s' han de buscar i provar.
Jo us recomano Ubuntu. El mateix CD d'instal·lació d'Ubuntu es Live-cd, cosa que també ens don l'opció d'instal·lar, o tastar-la sense instal·lar res.
Si preferiu altres distribucions, teniu a l'abast knoppix,catix
Per més informació sobre Live-CD
On obtenir Ubuntu?
Per provar ubuntu només es necessita el cd, si no disposeu de cap es pot descarregar del mateix lloc web www.ubuntu.com
Quina versió escollir?
Un cop al lloc web ens trobarem 3 passos per saber escollir la distribució correcta. La versió estable actual és la 6.10, anomenada edgy que es pot trobar aquí: caliu.cat edgy
Escollir entorn gràfic
Aquest pas té una importància relativa ja que, després d'escollir un entorn gràfic, també se'n pot instal·lar un altre si hi ha connexió a Internet.
Els principals escriptoris són KDE (Kubuntu) , GNOME (Ubuntu) i (XFCE Xubuntu). Com ajuda per escollir el que més convigui es poden trobar descripcions a la Wikipedia kde, gnome i xfce
Per a les persones que s'inicien en GNU/Linux, sovint es recomana Ubuntu, atenent que a l'escriptori Gnome sembla més fàcil trobar les coses; KDE (Kubuntu), per la seva banda, té força semblances amb l'entorn de MS-Windows, per exemple; mentre que XFCE (Xubuntu) és més lleuger i resulta adequat per a maquinari menys potent que els actuals.
Escollir versió
Tampoc és difícil triar entre les 3 versions: la Server per servidors, la Desktop per a ordinadors personals (d'escriptori), i l'Alternative que permet una instal·lació manual: una mica mes complicada, però amb més control sobre el resultat.
Per a un usuari particular amb poca o cap experiència en Linux, es recomana la Desktop.
Escollir arquitectura
Depenent del nostre ordinador, cal escollir una arquitectura o una altra. Actualment hi ha aquestes.
Si es disposa d'un PC normal i corrent, cat triar i386 (tant per a intel com per AMD).
Si el processador és un AMD de 64 bit, es pot escollir amd64, tot i que la versió anterior també hi funciona molt bé.
Si tenim un MAC amb PowerPC, naturalment cal escollir powerpc.
Gravar la imatge .ISO
Un cop s'ha escollit la versió adequada (en aquest exemple Ubuntu Desktop i386) cal cercar la imatge i descarregar-la. Aquí hi ha un enllaç: edgy. Després es gravarà en un CD.
Com fer-ho? doncs amb una gravadora de CD o DVD i qualsevol programa que gravi imatges ISO, com el NERO o alternatives lliures (per exemple el CD Burner). No s'ha de descomprimir i gravar els arxius individuals, sinó gravar la imatge com un bloc, perquè altrament s'esborra l' arrancada del CD. Els programes de gravació tenen una opció per poder gravar imatges: només cal buscar el fitxer.ISO i començar l'enregistrament.
Iniciar El Live-CD
S'introdueix el CD a la safata del lector principal de CDs i es reinicia l'ordinador. Si arrenca es pot saltar el proper pas; altrament seguiu.
No arrenca el CD
En primer lloc cal comprovar que el gestor d'arrencada de la BIOS tingui el CD com a primera opció. Per verificar-ho s'ha de reiniciar l'ordinador i prémer la tecla F2 o Supr (depèn de l'ordinador, s'indica al manual) així que apareguin les primeres lletres per entrar a la utilitat de configuració de la BIOS. Un cop aparegui el menú de la BIOS, cal cercar les opcions d'arrencada (BOOT), i canviar la seqüència, posant en primer lloc el CD (identificat pel nom del model) abans que el disc dur o el disquet. Normalment les opcions es canvien amb les tecles d'avanç i retrocés de pàgina.
Si tot i tenir aquesta opció activada no arrenca, cal comprovar que hàgiu gravat bé la imatge.
Escollir les opcions del menú d'arrencada
Un cop ens ha llegit els primers fitxers del CD surt un menú com aquest:
Amb les tecles de funció (F1 a F10) es trien diverses opcions. Ens fixarem amb dues d'aquestes
Amb F2 es tria l'idioma. Veureu com hi surt el català; si l'activeu, la resta de missatges sortiran en la llengua triada.
La tecla F3 permet seleccionar el teclat; si amb F2 heu triat el català, veureu que ja està establert el teclat "ES". Si teniu un teclat AZERTY (francès) o d'un altre tipus, ara podeu definir-lo.
Les altres opcions es poden usar si al iniciar el LIVE-CD no ha anat bé.
Les opcions que ens dóna són:
- Iniciar l'ubuntu
- Iniciar en mode gràfic segur. Si teniu una tarja gràfica especial (Algunes nVidia o ATI) que no es detecten a la primera, podeu usar aquesta opció.
- Comprovar els defectes del CD. Permet comprovar que el CD està lliure de sospita, en cas d'errades d'enregistrament.
- Comprovació de l'estat de la memòria RAM de l'ordinador
- Arrencar del Disc dur, amb el Sistema Operatiu actualment instal·lat.
- Com és habitual, amb F1 teniu pàgines d'ajuda per aquestes opcions.
En triar l'opció d'iniciar Ubuntu, es comença a carregar el nucli i l'entorn gràfic.
Entorn Live-CD
Si tot ha anat bé, haurà arrancat l'entorn gràfic i es pot triar i remenar dins d'Ubuntu sense cap por de espatllar res: una part del programari està en la memòria RAM i la resta s'executa des del CD (Atenció: això vol dir que respondrà més lent que quan s'instal·li), i no s'escriu res al disc dur. Es pot tafanejar pels programes que hi ha al CD, que són només una part dels més de 30 000 disponibles.
Així doncs podem estar un temps remenant pels menús i anar provant cada programa i per que serveix. El temps de estar provant la Live-CD i passar a la instal·lació ja dependrà de cadascú. És recomana que no es faci la instal·lació fins que un no sàpiga més o menys com funcionen els programes bàsics que necessita. Una bona opció es tenir Internet a l' abast per petits dubtes que sorgeixin.
Instal·lar GNU/Linux en una partició,junt amb windows
Un cop remenat bastant Ubuntu o alguna altre distro, podrem passar a l' Instal·lació. Per Instal·lar Ubuntu podeu mirar la guia de instal·lació aquí.
Un cop instal·lada, les eines fonamentals que necessitaríem serien, Internet per fer consultes, i el Gestor de paquets Synaptic.
El Gestor de paquets Synaptic es pot trobar a Sistemes>administració>Gestor de paquets Synaptic. És eina que t' ajuda a instal·lar qualsevol programa dels repositoris de Ubuntu. Solament tenim que cercar en el seu cercador, i marcar el programa per instal·lar. Després apliquem els canvis, i s' instal·laran tots els programes que hàgim marcat.
Internet és Una eina molt util dins del programari lliure, ja que et permet fer cerques de molts dubtes que et puguin anar sorgint. Ara ja només queda consultar cada petit entrebanc que ens surti.
Per resoldre dubtes existeixen comunitats de programari lliure en català. ús deixem una llista per consultar.
Acabar de emigrar completament a GNU/Linux
Un cop adaptat a GNU/Linux, i saben com funcionen els programes, es pot deixar de dependre de windows, si no tenim cap programa que haguem de fer servir especialment a windows.
hi han altres opcions per deixar de dependre, com emular programes, o emular el windows dins de linux, però aquests ja son una mica més complicats de portar a terme, cosa que si es poden evitar millor.
