Ubuntu
De Infowiki
Ubuntu
Ubuntu és una distribució de GNU/Linux formada pel kernel linux, més el programari de GNU i altres programes lliures. Podeu trobar més informació a la wikipedia. Definició d'Ubuntu
Per què Ubuntu?
Senzillament perquè segons el nostre criteri, i el de molta gent, és la distribució més fàcil d'instal·lar per ara al mercat. Les característiques que la fan la millor són:
- Detecta una molt bona quantitat de maquinari fent que no calgui instal·lar certs mòduls manualment.
- Gestor de paquets Synaptic, heretat de Debian; és una eina que dóna l'opció de buscar qualsevol programa i instal·lar-lo, alhora que també s'automatitza el procés de buscar dependències. Això fa que sigui la manera més ràpida d'instal·lar programes actualment, sempre i quan aquests es puguin trobar als seus repositoris, cosa que millora la seva seguretat, ja que ens controla quins programes són correctes i quins no.
- Senzillesa a l'hora de instal·lar-la. Només cal posar el Live-CD i s'executa automàticament sense que calgui fer cap procés complicat. Molt bon sistema per tastar-la i, si ens agrada, instal·lar-la. Per a això només cal seguir els passos d'un programa que es troba a l' escriptori d'aquest Live-CD.
Contingut
|
Important
Abans instal·lar ubuntu es recomanable fer copies de seguretat de tots els fitxers, per si un cas. Si els passos es fan correctes en principi no hauria de passar res
Sí esteu pensant en migrar a GNU/Linux, aquí podreu trobar uns bons passos per migrar. Migració de Windows a GNU/Linux
Instal·lació
Per instal·lar ubuntu només es necessita el cd, si no disposeu de cap es pot descarregar del mateix lloc web www.ubuntu.com
Quina versió escollir?
Un cop al lloc web ens trobarem 2 passos per saber escollir la distribució correcta. La versió estable actual és la 8.04 LTS ( Long Time Suport), anomenada Hardy Heron que es pot trobar aquí: Hardy Heron. Actualment tambe existeix la ultima versió que es la la 9.04 ( Jaunty Jackalope ), es la que te els paquets mes actualitzats però aquesta no te suport de 3 anys. Si voleu la guia de Jaunty Jackalope, en miquel ha creat una guia en PDF molt completa.
Escollir versió
Ens dona 2 opcions: la Server per servidors i la Desktop per a ordinadors personals (d'escriptori).
Per a un usuari particular amb poca o cap experiència en Linux, es recomana la Desktop.
Escollir arquitectura
Depenent del nostre ordinador, cal escollir una arquitectura o una altra. Actualment hi ha aquestes.
Si es disposa d'un PC normal i corrent, cal triar i386 (tant per a intel com per AMD).
Si el processador és és de 64 bit, es pot escollir amd64, tot i que la versió anterior 32bits, també hi funciona molt bé.
A sota de tot ens dona l' opció d' escollir l'Alternative que permet una instal·lació manual: una mica mes complicada, però amb més control sobre el resultat. No ho seleccionarem si no tenim problemes gràfics.
Altres versions
Existeixen versions d' ubuntu amb altres escriptoris diferens a GNOME. Si en algun cas es vol escollir diferent escriptori, aquí ús donem més informació de la descarrega.
Els principals escriptoris són KDE (Kubuntu) , GNOME (Ubuntu) i (XFCE Xubuntu). Com ajuda per escollir el que més convingui es poden trobar descripcions a la Wikipedia kde, gnome i xfce
Les actuals versions per a KDE i XFCE les trobareu a kubuntu i xubuntu
Per a les persones que s'inicien en GNU/Linux, sovint es recomana Ubuntu, atenent que a l'escriptori Gnome sembla més fàcil trobar les coses; KDE (Kubuntu), per la seva banda, té força semblances amb l'entorn de MS-Windows, per exemple; mentre que XFCE (Xubuntu) és més lleuger i resulta adequat per a maquinari menys potent que els actuals.
Tots els escriptoris poden instal·lar després d' haver instal·lat una versió diferent. I poden conviure en el mateix sistema.
Gravar la imatge .ISO
Un cop s'ha escollit la versió adequada (en aquest exemple Ubuntu Desktop Edition) cal marcar a l' enllaç start Download i descarregar-la. Sí no funciona la descarrega, aquí hi ha un enllaç de servidor català: Caliu.cat. Després es gravarà en un CD.
Com fer-ho? doncs amb una gravadora de CD o DVD i qualsevol programa que gravi imatges ISO, com el NERO o alternatives lliures (per exemple el CD Burner). No s'ha de descomprimir i gravar els arxius individuals, sinó gravar la imatge com un bloc, perquè altrament s'esborra l' arrancada del CD. Els programes de gravació tenen una opció per poder gravar imatges: només cal buscar el fitxer.ISO i començar l'enregistrament.
Iniciar la instal·lació
S'introdueix el CD a la safata del lector principal de CDs i es reinicia l'ordinador. Si arrenca es pot saltar el proper pas; altrament seguiu.
No arrenca el CD
En primer lloc cal comprovar que el gestor d'arrencada de la BIOS tingui el CD com a primera opció. Per verificar-ho s'ha de reiniciar l'ordinador i prémer la tecla F2 o Supr (depèn de l'ordinador, s'indica al manual) així que apareguin les primeres lletres per entrar a la utilitat de configuració de la BIOS. Un cop aparegui el menú de la BIOS, cal cercar les opcions d'arrencada (BOOT), i canviar la seqüència, posant en primer lloc el CD (identificat pel nom del model) abans que el disc dur o el disquet. Normalment les opcions es canvien amb les tecles d'avanç i retrocés de pàgina.
Si tot i tenir aquesta opció activada no arrenca, cal comprovar que hàgiu gravat bé la imatge.
Escollir les opcions del menú d'arrencada
Un cop ens ha llegit els primers fitxers del CD surt un menú com aquest:
Escollim l'idioma. Veureu com hi surt el català; si l'activeu, la resta de missatges sortiran en la llengua triada.
La tecla F3 permet seleccionar el teclat; si amb F2 heu triat el català, veureu que ja està establert el teclat "ES". Si teniu un teclat AZERTY (francès) o d'un altre tipus, ara podeu definir-lo.
Les altres opcions es poden usar si al iniciar el LIVE-CD no ha anat bé.
Les opcions que ens dóna són:
- Iniciar ubuntu sense crear cap canvi a l' ordinador ( per poder provar ubuntu sense predre res )
- Instal·lar Ubuntu
- Comprovar els defectes del CD. Permet comprovar que el CD està lliure de sospita, en cas d'errades d'enregistrament.
- Comprovació de l'estat de la memòria RAM de l'ordinador
- Arrencar del Disc dur, amb el Sistema Operatiu actualment instal·lat.
- Com és habitual, amb F1 teniu pàgines d'ajuda per aquestes opcions.
En triar l'opció instal·la Ubuntu( ens carregara directament l' script d' instal·lació) o Iniciar ubuntu sense crear cap canvi a l' ordinador ( podrem provar Ubuntu i tindrem l' icona d' instal·lació per si volem iniciar-la.
Es comença a carregar el nucli i l'entorn gràfic.
Entorn Live-CD
Si tot ha anat bé, haurà arrancat l'entorn gràfic i es pot triar i remenar dins d'Ubuntu sense cap por de espatllar res: una part del programari està en la memòria RAM i la resta s'executa des del CD (Atenció: això vol dir que respondrà més lent que quan s'instal·li), i no s'escriu res al disc dur. Es pot tafanejar pels programes que hi ha al CD, que són només una part dels més de 30 000 disponibles.
Programa d' Instal·lació
Si el que veiem ens convenç (al començament pot resultar una mica xocant, però al cap d'un parell de dies us hi sentireu a gust) podeu instal·lar-lo al disc dur. Fer-ho no vol dir perdre els altres Sistemes Operatius que tingueu a l'ordinador. Per tal d'iniciar la instal·lació només cal clicar a la icona de l'escriptori retolada install i anar seguint els passos que vagi demanant. En 7 pasos estarà la instal·lació.
Escollim idioma...
Regió
Teclat
Particions
Important:
Abans instal·lar Ubuntu és recomanable fer còpies de seguretat dels arxius, per si un cas. Si els passos es fan correctament, en principi no hauria de passar res.
El particionament del disc és el pas més complicat durant la instal·lació, però si es fa bé no hi d'haver-hi problemes.
Al següent pas cal triar una de les tres opcions que ens dóna:
- Esborrar el disc sencer: esborrarà tot el disc, i farà les particions automàticament.
- Redimensionar partició: aquest pas no es veu a la imatge, però surt si troba altres particions.Dóna l'opció de redimensionar una partició existent i fer-la més petita per tal de crear-ne una de nova per a Ubuntu.
- Editar manualment la taula de particions. Permet editar les particions manualment.
Una opció molt recomanable és la d'editar manualment, ja que així es poden configurar les particions a la mida desitjada.
Un cop s'entra al manualment es poden anar creant les particions
Particionar tot el disc sencer (sense partició de MS-Windows)
Si es vol instal·lar a un disc nou, o esborrar Windows i tenir més espai per Ubuntu, es poden seguir aquest passos. Es pot marcar l'opció d'esborrar el disc sencer del menú anterior, o bé editar manualment les particions com s'explica a continuació. La pràctica indica que al final els usuaris normalment s'obliden completament de Windows, o sigui que no és una opció tan arriscada com pot semblar.
Particionar amb el Windows Instal·lat (Amb Partició de MS-Windows)
Amb Windows cal tenir una mica més de cura, especialment mirar que no s'esborri la seva partició. Sovint la partició de Windows és la única que hi ha, i per reduir-la sols haurem de clicar sobre de ella i reduir-la per la dreta, de manera que ens deixi espai per instal·lar Ubuntu.
Nota: els fitxers del MS-Windows acostumen a estar escampats per tot l'espai disponible. Encara que hi hagi molt espai disponible, és un bon costum fer un ScanDisk i desfragmentar el disc des del propi Windows abans de reduir la partició. Aquestes operacions resultaran innecessàries més endavant en GNU/Linux.
Donar forma a les particions
Independentment de quins altres sistemes operatius convisquin a l'ordinador (MS-Windows, Mac OS, etc...) les particions haurien de quedar de manera semblant a la imatge de dalt (si hi ha una partició de MS-Windows hauria de sortir-ne un altre bloc a l'esquerra amb el sistema de fitxers FAT32 o NTFS.
Es proposen 3 particions per a Ubuntu, perquè és la configuració mínima per treure-li tot suc al sistema GNU/Linux. Es pot complicar molt més però no és necessari per a una instal·lació personal. També es podria fer tant senzill com usar només una partició, però el bo de GNU/Linux és que es pot posar el directori de treball (on es desen els fitxers personals) en una partició diferent; així si es canvia el sistema no s'afectarà per res la partició de les dades. Els documents, correus i preferències personals queden intactes i disponibles per a la nova versió que es vulgui instal·lar.
- 1ra partició: serà per el sistema Arrel (/), on se situa el nucli i les utilitats del Sistema, i molts programes instal·lats pels usuaris.
- 2na partició: serà el directori d'usuaris (/home), directori on s'hi desen les dades personals.
- 3ra partició: swap es la partició d'intercanvi. És com una extensió de la memòria RAM al però en el disc dur. Depenent de la quantitat de memòria RAM que necessitin les aplicacions (programes de retoc fotogràfic, per exemple) i la RAM física (real) de l'ordinador, pot tenir una dimensió més gran o no. Abans es recomanava assignar-li el doble de memòria que la RAM disponible, però si es disposa d'1 GB potser només sigui necessari assignar-ne un altre, i si hi ha 2 GB a l'abast, també segurament es podria passar sense. En cas de dubte, el doble de memòria RAM amb un límit de 2 GB pot ser una bona opció.
Si es fa servir aquest sistema cal assegurar-se de no quedar curt de particions; per això cal saber si s'instal·laran molts programes, i llavors deixar la partició arrel més gran o si hi haurà molts fitxers de dades (especialment els multimèdia), llavors es deixarà la segona partició més gran.
Una solució salomònica és dividir-les amb la mateixa capacitat, en cas que es provin molts programes, i a part es desin bastants fitxers. El GNU/Linux permet veure gràficament com es reparteix l'espai de cada partició, per això amb una mica de pràctica, se sabrà quin espai reservar per cada cosa.
Si es disposa de dues unitats de disc, és aconsellable tenir una partició addicional per a fer-hi periòdicament còpies de seguretat de les dades, en cas d'avaria de l'altre disc (certs "accidents" propis d'altres Sistemes Operatius no són habituals en GNU/Linux, com tampoc ho són els efectes perniciosos dels virus).
Esquema de Particionament esmentat amb el programa Gparted
Crear nova partició
Per a crear una nova partició només cal clicar demunt l' espai lliure, i clicar a New Partition i apareix una pantalla com aquesta:
Si ja teniu les particions fetes, editeu la partició, i li doneu el punt de muntatge que volgeu.
Amb l' espai que disposeu, mireu de donar a cada partició la mida que creieu convenient, tal i com em explicat abans.
Es marca la mida que se li vol donar.
Les dues primeres particions es podem formatar amb el sistema ext3, que és una millora del sistema ext2, usat des de fa molts anys en GNU/Linux, ide robustesa comprovada. La partició d'intercanvi (swap), es formata automàticament en l'estàndard linux-swap. Per a formatar només cal escollir a FileSystem el tipus, ext3 o swap-linux.
creem la partició /home
creem la particio swap
Aquí hi ha una mostra de les particions en un ordinador:
Les àrees marcades en groc indiquen l'espai realment utilitzat a cada partició.
Dades importants
Un cop realitzat les particions correctament, ens demanarà una serie de dades per crear el nostre usuari.
Aquí demanarà dades importants:
- Nom: el nom real d'usuari que volem, el nostre o algun altre: Jordi Puig, Anna López
- Nom d'usuari del sistema: serveix per validar-se com a usuari al sistema, és important no oblidar-lo. Millor de cinc lletres o més, preferiblement sense accents: jpuig, alopez, montserrat...
- La contrasenya per validar-nos. Millor de sis lletres o més, barrejant majúscules, minúscules i nombres, si el voleu segur. Jomla79, FreiXe56Trons són bons exemples, "jordi" o "anna" no. cal repetir-la per assegurar-se que s'ha teclejat correctament. Si la oblidem, senzillament no podríem entrar al sistema.
- Quin es el nom d' aquest ordinador: el nom que li teniu posat a l'ordinador, bàsicament per reconèixer-lo en xarxa. Es pot posar el que es vulgui: mercuri, forn, carabassa ... preferiblement també sense accents ni símbols com "ç" o "!".
Inicialitzant la instal·lació
Un cop creades les particions correctes l'instal·lador avisa de com s'instal·larà la configuració que s'acaba de fer, i demana confirmació:
Llavors pot començar el procés real d'instal·lació, d'acord amb les dades que s'han donat. Fins llavors es pot corregir i tirar enrere a un pas anterior. Ara no cal fer rés més que esperar de 10 a 30 minuts, segons l'ordinador.
.
Un cop finalitzat ja es pot reiniciar, extreure el CD seguidament arrencarà des del disc dur amb Ubuntu o el sistema que trieu al menú d'arrencada, si n'hi ha.
Actualització
Ubuntu treu versió nova cada 6 mesos, i dona l' opció d' actualitzar tot el sistema.
A traves de el gestor d'actualitzacions
La majoria de distribucions gnulinux permeten actualitzar de versió a versió sense tenir que reinstal·lar res. Ubuntu també ho permet. Si anem a Sistema-> Administració -> Gestor d' actualitzacions s' ens obrira aquesta finestra.
Per començar l'actualització sols hem de clicar a Actualitzar, i començarà un dialeg. Anem seguint els passos i en unes quantes hores o tindrem fet. Depèn la vostra conexió pot trigar més o menys. I en el cas d' ubuntu els servidors acostumen anar molt més lents els primers dies de sorgir la nova versió.
Instal·lació nova, preservant l'usuari i les dades
Abans de fer aquests passos, recordeu a fer copies de seguretat per si a cas.
GNU/Linux te la virtut que pots crear el directori dels usuaris en una partició diferent, això fàcilita que en un moment donat es vol fer una reinstal·lació, o actualitzar la versió borrant tots els programes, i els usuaris i les seves configuracions queden intactes.
per fer aquest metode només em de tenir en compte que els directoris / i /home estan separats. Si és així quan anem a instal·lar Ubuntu podrem triar quina partició formatar. Formatem la /, i el /home el muntem, pero no el formatem. d' aquesta manera al reinstal·lar tindrem les mateixes configuracions en els programes, i els nostres arxius.
Instal·lació neta amb usuari nou, sense perdre les dades del vell
Això pot anar molt bé per no tenir que moure tantes dades a particions de seguretat. És bo fer una copia, per un cop realitzem això, no haurem de tornar a passar la copia de seguretat en el nostre escriptori, ja que disposarem de la carpeta de l' usuari antic.
Això és tant fàcil com inciar Ubuntu amb CD, i abans de instal·lar, muntar la particio /home, canviar el nom del nostre usuari, per nostre_usuari2. Un cop instal·lem ens creara el nou_usuari, pero conservarem la carpeta del vell.
Configuració
A partir de la instal·lació neta de Ubuntu potser que no tinquem algunes coses configurades.O programes que ens interessen no estiguin instal·lats per defecte. Per això seguint les seguents instruccions podrem configurar la nostra Ubuntu de tal manera que la tinguem preparada per moltes coses, com Obrir arxius .rar, codecs, etc...
Configuració de la xarxa
La Xarxa és un punt important en els sistemes de GNU/Linux. Sobretot els Basats en Debian, que utilitzen repositoris de la xarxa, per poder instal·lar programes en un moment.
Primer mirarem que la nostre targeta de xarxa hagi estat reconeguda.
Sistema>Administració>Xarxa
Ens demanarà contrasenya del usuari amb permisos de instal·lació. El que em creat més a dalt.
Si la nostra targeta de xarxa ha estat detectada hauria de sortir aquí. Si és Una targeta Inalambrica, us sortirà La Conexió xarxa sense fils (Wlan0). Si és a traves de cable Ethernet, sortirà Conexió xarxa amb fil (eth0). Si és un modem, us sortirà un telefon.
Si no us surt cap dels que expliquem, és possible que la vostre targeta de xarxa no hagi estat detectada, i possiblement no està suportada pel kernel de GNU/Linux. En aquest cas Haureu de buscar model de la targeta, i googlejar una mica.
Un cop Sabem quina targeta és la que ens volem connectar. La escollim i cliquem a el boto dret de propietats.
Haurem de configurar els paràmetres de la connexió.
Triem quina configuració volem
- Adreça IP Estàtica= L' haurem de posar els parametres manualment.
- Configuració Automàtica (DHCP). El router ens assignara els parametres automaticament.
Si triem Estàtica, Haurem de saber ja els parametres de la xarxa.
- Adreça IP Local. Exemple 192.168.101
- Màscara de subxarxa. Normalment 255.255.255.0
- Adreça de la passarel·la. Normalment és l' ip del router. exemple 192.160.1.1
DNS
Un cop configurada la xarxa local ja podrem accedir localment als altres ordenadors de la xarxa, pero falta posar els DNS per poder Navegar per internet. Així que anem a
Sistema>Administració> Xarxa
A la pestanya DNS podrem posar les adreçes. Les de telefònica son aquestes
- 195.235.113.3
- 195.235.96.90
Un cop fet això ja tindrem xarxa. Per si a cas reiniciarem si no funciona el primer cop. I iniciarem el navegador per comprovar que la xarxa funciona.
Catalanizar ubuntu
Un cop instal·lada ubuntu, és possible que no tots els programes estiguin en català. Per descarregar les traduccions dels programes que falten anem a
Sistema -> administració -> Suport d'idioma
o en anglès
System -> Admin -> language suport.
Allà si tenim el català per defecte ens sortirà un missatge que ens avisa que no tenim instal·lat tot el suport d'idioma. l'Instal·lem. Un cop reinciat ja podrem gaudir de les traduccions.
En cas que no ens sorgis la pantalla, escollim l'idioma que volem descarregar, i Apliquem.
Per fer aquest pas cal tenir configurat correctament internet.
Paquets multiverse universe
Els paquets Multiverse i universe, ens donaran la possibilitat de gaudir de molts més paquets. Aquí i entren els programes que la comunitat penja en els seus repositoris, i que Ubuntu no els i dona suport, però si que deixà instal·lar.
Per activar els repositoris anirem a:
Sistema>administració> Gestor de paquets Synaptic
Anem al menú Paràmetres > repositoris.
Descomprimir arxius .rar
Ens dirigim al programa Synaptic, busquem el paquet rar, l' instal·lem.
des de consola:
#sudo Aptitude install rar
Ara amb qualsevol programa de descompressió com Ark podrem descomprimir arxius .rar
Instal·lar codecs privatius ( Mp3, DVD, etc..)
- Ubuntu restricted extras
És un paquet que ens instal·larà codecs privatius i programes privatius, que per motius de llicencia ubuntu no pot incorporar en la distribució.
sudo aptitude install Ubuntu-restricted-extras
Instal·lar drivers Nvidia
Anem a Sistema>Administració>Gestor de controls restringits
Habilitem el controlador grafic nvidia i reiniciem.
Un cop reiniciat amb la comanda nvidia-settings podrem configurar la grafica
#nvidia-settings
Afegir repositoris
Actualment hi ha dos maneres de afegir repositoris. Des de consola i des de Synaptic.
Consola
des de consola heu de editar l' arxiu /etc/apt/sources.list
$ sudo gedit /etc/apt/sources.list
i afegir el repositori, que normalment serà una línia com aquesta
deb http://www.kiberpipa.org/~gandalf/ubuntu/feisty/cinelerra/i686/ ./
guardeu actualitzeu el llistat de programes.
Synaptic
des de synaptics, sols heu d' anar a Synaptic->Parametres-> Repositoris I a la pestanya de programari per a tercers, afegir la línia de repositori semblant aquesta.
deb http://www.kiberpipa.org/~gandalf/ubuntu/feisty/cinelerra/i686/ ./
Instal·lar tasques
La instal·lació per tasques, ens permet poder instal·lar la familia de distros ubuntu, sense tenir que reinstal·lar de nou, i convivin totes juntes en el mateix sistema. El cap i a la fi, totes són igual, l' unic que canvia és l'Escriptori i alguns programes més.
Per realitzar aquestes instal·lacions, hem d' anar a Sistema -> Administració -> Gestor de paquets Synaptic. Allà anem a Edita -> marcar paquets per tasques. Ens donarà l'opció d' escollir entre tots aquests.
Així podrem provar: kubuntu (KDE) Ubuntu (GNOME) o Xubuntu (XFCE) i quedar-nos a l' escriptori que ens agradi més.
